Groenlàndia i l’Antàrtida han perdut 11,3 bilions de tones de gel des de la dècada de 1970, un fenomen que ha incrementat el nivell global del mar en més de 3 centímetres. Aquestes pèrdues representen aproximadament una quarta part de tot l’augment del nivell del mar registrat al planeta. La part més significativa d’aquesta pèrdua (el 84%) s’ha produït per l’acceleració de les glaceres, que aboquen més gel cap a l’oceà, mentre que només el 16% restant respon a la fusió del gel de la superfície.
Scientific Data, Mass balance of the Greenland and Antarctic ice sheets from the 1970s to 2023.
Aquesta investigació ofereix el retrat més precís sobre la pèrdua de gel a Groenlàndia i l’Antàrtida obtingut fins ara. La feina és fruit d’un equip internacional de científics polars (IMBIE) que compta amb el suport de l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA.
L’equip científic ha combinat 42 mesuraments de satèl·lit independents, provinent de 27 missions espacials, i de i mostres sobre el terreny.. Gràcies a l’arxiu dels primers satèl·lits Landsat, s’han pogut incloure registres des del 1972 en el cas de Groenlàndia i fins al 1979 en el de l’Antàrtida. Aquesta investigació compta amb el suport de l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA, i està liderada per la Universitat de Northumbria i el Laboratori de Física Aplicada de la Universitat de Washington.
La glacera de Thwaites, a l’Antàrtida. Conté dades modificades del programa Copernicus Sentinel (2026), processades per l’ESA.
El Professor Andrew Shepherd, Director de l’Escola de Geografia i Ciències Naturals de la Universitat de Northumbria i fundador de l’IMBIE, explica: “Tres centímetres d’augment del nivell del mar poden semblar poca cosa, però situen entre sis i nou milions de persones més en risc d’inundació i erosió costaneres. Amb la previsió que les capes de gel perdin molt més gel durant les pròximes dècades, avaluacions globals com l’IMBIE són vitals per protegir les comunitats afectades pel canvi climàtic.”
Mark Pattle, enginyer de programari a isardSAT, afegeix: “El projecte IMBIE inclou un gran nombre d’estimacions independents sobre la pèrdua de la capa de gel realitzades per investigadors d’arreu del món, de manera que el desenvolupament d’aquest codi n’era una peça clau. Aquest programari ens permet unificar tots aquests conjunts de dades, la qual cosa ens ofereix una imatge més completa de com ha anat canviant la massa de gel i aporta una major fiabilitat als nostres resultats.”