Per Mònica Roca i Aparici, cofundadora i directora general d’isardSAT. Vegeu l’article original, publicat a la pàgina web del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Quan penso en la meva trajectòria, des de la meva formació en enginyeria fins a liderar iniciatives empresarials i institucionals, em venen al cap dues paraules vitals: perseverança i passió.
Per a mi, la innovació no ha estat mai un concepte abstracte: és una eina per transformar el món que ens envolta, fer-lo més equitatiu, més sostenible i més preparat per afrontar els reptes del present i del futur, que en són molts.
Vaig començar a treballar en el sector aeroespacial primer de tot perquè m’apassionava, com ho fa encara. I també perquè creia en la força de la ciència, en aquest cas aquella derivada de l’observació espacial, per millorar la vida de les persones. Durant més de 10 anys vaig treballar a l’Agència Espacial Europea (ESA), una etapa que va ser fonamental per entendre l’abast i la responsabilitat del coneixement científic i tecnològic quan es posa al servei del planeta i la humanitat. Allà hi vaig anar amb la il·lusió de dedicar-me a l’espai però sense conèixer el seu abast, i vaig viure de primera mà el potencial que té l’observació de la Terra des de l’espai per monitorar aspectes tan rellevants i actuals com el canvi climàtic, gestionar els recursos hídrics, preveure desastres naturals, o ajudar a sectors com l’agricultura, la pesca, la ramaderia, etc.
Vull que les nenes que avui s’interessen per les matemàtiques, la ciència, l’enginyeria o la política econòmica, sàpiguen que tenen llocs per ocupar, veus per alçar i drets per defensar. Hem de ser visibles i valentes”
Fruit d’aquesta experiència, i del meu vincle profund amb Catalunya, vaig fundar isardSAT l’any 2006, una empresa d’espai, intensiva en recerca, i en l’àmbit de l’observació de la Terra. Va ser una aposta clara: demostrar que des d’un país petit com el meu podíem fer recerca d’alt nivell en el sector espacial i contribuir a programes europeus de satèl·lits d’observació de la Terra, com ara el Copernicus. Avui, isardSAT és una empresa de referència internacional que col·labora estretament amb la mateixa ESA, amb centres de recerca i amb institucions d’arreu, desenvolupant algorismes i sistemes espacials que permeten entendre millor el nostre planeta. És un projecte que m’enorgulleix profundament, perquè uneix ciència, tecnologia, territori i impacte social, i perquè el formen un conjunt de persones magnífiques!
El meu amor per l’espai no ha estat mai només científic: també és una connexió emocional, una fascinació per l’univers i pel que representa com a frontera de coneixement i com a metàfora de possibilitats. Aquesta fascinació es va tornar realitat, d’una manera molt especial, el febrer passat, quan vaig participar en la missió Hypatia II, una simulació de missió marciana amb base al desert d’Utah. Durant dies, vaig compartir amb un equip de dones científiques, tecnòlogues i comunicadores una experiència immersiva que combinava rigor científic, convivència i recerca. Hypatia no només va ser una aventura extraordinària, sinó també un acte simbòlic: reivindicar el lloc de les dones en la conquesta espacial i fer visible el talent femení en disciplines on encara avui estem infrarepresentades. L’associació Hypatia Mars té com a objectiu fomentar les vocacions científiques en el jovent amb un enfocament molt especial per a les nenes i les noies. Quan em vaig implicar en la Cambra de Comerç de Barcelona, ho vaig fer amb la convicció que cal un teixit empresarial valent, compromès i alineat amb els valors del segle XXI. Cal parlar d’economia, sí, però també de sostenibilitat, igualtat de gènere i generacional i digitalització com a eixos centrals del progrés. L’objectiu no ha de ser créixer sinó progressar amb qualitat.
Ser dona en àmbits tradicionalment masculinitzats no acostuma a ser fàcil. Però tampoc ha de ser mai una excusa per no avançar. Ans al contrari: pot ser un motor. Vull que les nenes que avui s’interessen per les matemàtiques, la ciència, l’enginyeria o la política econòmica, sàpiguen que tenen llocs per ocupar, veus per alçar i drets per defensar. Necessitem més referents, i això vol dir que hem de ser visibles i valentes.
M’agrada pensar que liderar és, en essència, obrir camins. Per això crec fermament en un lideratge col·lectiu, empàtic i arrelat al territori. Un lideratge que escolta, que pensa en clau de futur i que no té por de qüestionar les regles del joc.
Finalment, la meva experiència em confirma que no hi ha innovació sense coratge, ni transformació sense persones. Cal tenir-ho en compte davant els canvis exponencials d’algunes tecnologies com ara tenim amb la intel·ligència artificial. Si volem construir una societat més equilibrada, equitativa i resilient, necessitem teixir aliances entre la tecnologia i l’humanisme, entre l’economia i la vida. No és només una qüestió de progrés. És també una qüestió de responsabilitat col·lectiva per fer un món millor.º